La Casa Natal d’Alexandre VI està situada a Xàtiva. Es tracta d’un palauet urbà, on va nàixer i residir, al Regne de València, el papa Alexandre VI i la seua família en 1378. La casa va pertànyer a la família durant generacions posteriors. Es va reformar a meitat del segle XV.
La Font Reial de la Trinitat, una font històrica i ornamental, construïda al segle XV, època en què Calixt III era sols un xiquet. Està situada a la Plaça de la Trinitat de Xàtiva. Ha estat declarada Bé de Rellevància Local.
El Reial Monestir de Santa Clara, també anomenat de l’Assumpció, està ubicat a Xàtiva i data del segle XIV. Es tracta d’un conjunt arquitectònic valuós, de 4.000 metres quadrats, en ple centre històric de la ciutat. Va ser declarat Bé d’Interés Cultural en 2003.
Doble fortalesa, de quasi 1 km, situada a la serra del Castell, sobre Xàtiva, que, per la situació estratègica de la ciutat ha estat escenari i testimoni de nombrosos conflictes. Dividit en el Castell Menor i el Castell Major, el primer s’assenta sobre restes iberes i romanes. Les cultures successives que han poblat aquestes terres van anar ampliant i fortificant el castell. Ja va tenir protagonisme durant les campanyes d’Aníbal i en el període de Al-Andalus.
La Casa Artigues, d’una notable família local de farmacèutics, és un edifici del segle XVIII situat en ple cor del nucli antic de Xàtiva. L’edifici posseeix tres elements patrimonials destacats, com són la marquesina d’estil eclèctic que mescla modernisme i neogòtic, el famós retaule ceràmic dels personatges il·lustres de la ciutat i les prestatgeries modernistes, úniques a tota la ciutat.
La Casa de l’Ensenyança es va construir a Xàtiva a meitat del segle XVIII, concretament en 1758, per disposició del l’arquebisbe Majoral per a ajudar aquells de classe humil a poder estudiar.
L’edifici presenta una portada barroca de pedra i un escut heràldic del fundador de la institució educativa, l’Arquebisbe Majoral, i va mantenir l’activitat com a institució educativa fins a finals del segle passat.
Sant Feliu és una de les esglésies més antigues del Regne de València. Es va construir en 1265, després de la conquista cristina de Jaume I, coincidint amb l’expansió del gòtic per terres valencianes. Es troba a la falda del Castell de Xàtiva. Es va alçar sobre les restes de la antiga catedral visigòtica.
L’Ermita de Santa Anna, ubicada al terme de la Llosa, a Xàtiva, es va construir a meitat del segle XVI, en estil gòtic flamíger, amb el suport de la família dels Borja, i conserva els escuts de Xàtiva i de València.
L’església de Sant Francesc, també anomenada Antic Convent de Sant Francesc, està situada al municipi de Xàtiva, a la província de València. Està catalogada com a Bé d’Interés Cultural des de 1981.
El Palau va ser construït al segle XV, era la seu de l’ardiaca de la Col·legiata, càrrec que sempre va ostentar un canonge de la Catedral de València. Sobre la porta noble dovellada està l’escut de Calixt III i altres dos escuts de la branca Borja-Oms, que podrien pertànyer a Roderic o a Cèsar Borja, arquebisbes de València.