Edificada sobre una antiga mesquita, l'església de Sant Esteve té la planta típica de les esglésies parroquials valencianes d'època gòtica, amb una sola nau i capelles entre els contraforts. No obstant això, el temple va ser alterat profundament en estil barroc durant el segle XVII.
Descoberta en 2016 la Biblioteca dels Borja situada en el nivell superior del museu de la catedral de València. En ella es pot admirar a més de diverses obres d'art, una columna helicoïdal similar a les de la Llotja de la Seda, però anterior a aquestes. La llibreria construïda entre 1438 i 1442 coneguda també com Llibreria Nova.
En la planta baixa es poden admirar els llibres trobats en la catedral. Per a cada fulla d'aquests llibres manuscrits s'utilitze la pell d'un corder sencer per fulla.
En la catedral de València podem veure obres de Francisco de Goya. Obres situades en la Capella de San Francisco de Borja (estil neoclàssic del S. XVIII) en la Catedral de València. En aquestes obres aquesta representat el mateix San Francisco de Borja.
Obres imprescindibles en la visita tant a València com a la catedral d'aquesta ciutat.
Barraques és el municipi d’entrada a la Comunitat Valenciana des d’Aragó, punt d’inici de la Ruta del Grial en el territori valencià.
La Catedral de Santa Maria de València, coneguda popularment com la Seu, és seu de l’arquebisbe de València i està dedicada, per desig de Jaume I, a l’Assumpció de Maria. Va ser consagrada en 1238 per part del primer bisbe de València posterior a la Reconquista, Fra Andrés d’Albalat.
La Catedral Basílica de Sogorb, construïda sobre l’antiga mesquita després de la conquesta d’aquestes terres per la Corona d’Aragó, va ser concebuda en estil gòtic, allà pel segle XII, adossada a la muralla sud de la ciutat: En els segles successius es va anar ampliant, sempre cap al nord. L’última gran renovació es va realitzar al segle XVIII per a adaptar-la als gustos il·lustrats de l’època.
La catedral és un conjunt artístic format pel temple, la torre campanar, el claustre i el Museu Catedralici.
L’Església Parroquial de Sant Joan Apòstol i Evangelista és un temple catòlic dedicat a Sant Joan Evangelista, situat en la plaça de la Constitució de la població de Massamagrell a la província de València. El temple data del 1767, segle XVIII. L’edifici va ser declarat bé de rellevància local.
És un dels temples més amplis de la província. Per les seues dimensions i esveltesa se’l denomina “la Catedral de l’Horta”.
L’Església de Santa Àgueda la Nova de la localitat de Xèrica (comarca de l’Alt Palància, província de Castelló) es localitza en la plaça de l’Església al costat de la plaça Hermano Mariano Rodríguez. Està catalogada com bé de rellevància local.
Segons consta, l’any 1385, l’infant En Martín va donar el seu palau i l’hort adjunt per a poder disposar d’un terreny on construir la nova església de Santa Àgueda; fet que va provocar la paralització de les obres de la coneguda Ermita de Sant Roc.
L’església del Crist de la Sang, al municipi valencià de Xèrica (Alt Palància) és un edifici religiós construït al segle XVII amb estil barroc, encara que posteriorment va ser reformada amb un estil neoclàssic. Està catalogat com bé de rellevància local, segons consta en la Direcció General de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
Situat en el cor mateix del centre històric d’Alboraia, s’alça majestuós el temple parroquial del municipi consagrat a l’advocació de la Mare de Déu de l’Assumpció, tal com sempre acostumava a fer el Rei Jaume I quan reconqueria territoris ocupats pels moriscos a València. L’edifici datat al segle XVIII posseeix un altar major presidit per una talla de l’Assumpció flanquejada per dues talles més dels apòstols Pere i Pau. Un altar construït fa escassament un lustre i que és paradoxalment el més jove de quants componen aquest temple.